Jocs Tradicionals

 7 de Maig. Jocs Tradicionals

Els jocs tradicionals són activitats que s’han transmès de generació en generació. Formen part del patrimoni cultural d’un poble o comunitat, és a dir, responen a orígens socioculturals i tradicionals de caire popular i en un context determinat, que reflecteixen costums, valors i formes de vida d’altres èpoques.

Aquests jocs, normalment, no necessiten materials complexos, fins i tot es poden dur a terme sense cap material. La majoria es juguen en espais oberts, a l’aire lliure, en grups i fomenten valors com la col·laboració. 

Alguns exemples de jocs tradicionals que hem pogut jugar en aquesta sessió han estat: la xarranca, el mocador, les quatre cantonades, la gallineta cega, l’1, 2, 3… pica paret, fei i amagar, la peste alta, saltar a corda, i més.

“Es treballen competències de forma interdisciplinària que pretén apropar els alumnes a la descoberta dels jocs motrius tradicionals i populars”, Torrebadella-Flix, X. i Becerro-Mina, A. (2013). El joc tradicional i popular a l’escola primària: una proposta de l’educació física cap a la cessió d’autonomia. [En línia] REIRE, Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 6 (2), 100-118. Accessible a: http://www.ub.edu/ice/reire.htm.

• Reflexió personal

Aquesta sessió m’ha fet adonar del valor que tenen els jocs tradicionals, més enllà de gaudir de l’estona de joc. Transmetre aquest tipus d’activitats, que formen part de la nostra cultura, com la xarranca, el mocador o el pica paret, fa que aquests jocs tradicionals, continuïn sent tradicionals. Ha estat una experiència molt enriquidora, tant per la connexió que s’ha creat amb la tradició i la nostra cultura, com amb la connexió que s’ha tingut amb el que vivíem i jugàvem quan anàvem a l’escola.

També, m’ha agradat la manera de com s’ha organitzat la sessió, el fet de dividir-nos en dos grups, per així, tenir més temps per poder veure moltes més activitats i jocs. Molts dels jocs han estat els que jugàvem a l’escola de petits, però molts altres, com les xapes, no n’havia jugat mai, són jocs tradicionals que m’han fet sentir i pensar en què els meus avis o pares devien jugar-hi.

El que més valoro d’aquesta sessió és que, tot i ser jocs senzills on no es necessiten gaires materials per dur a terme, són capaços de generar un molt bon ambient entre els companys i de motivar als membres del grup per voler jugar i gaudir del joc, creant una molt bona connexió i cohesió entre nosaltres.

• Reflexió profesional

Des d’una perspectiva professional, considero que la sessió d’avui dedicada als jocs tradicionals ha estat molt enriquidora, tant pel seu valor cultural, com pel contingut pedagògic que es treballa amb aquests jocs durant la sessió.

Treballar aquest tipus de jocs amb l’alumnat els permet conèixer part de la nostra cultura, i mantenir-la, a més a més d’afavorir al desenvolupament de les habilitats motrius bàsiques, habilitats socials i emocionals.

Considero que en l’àmbit organitzatiu, el fet de crear una divisió de grup per fer-ho més reduït, és una molt bona opció per aprofitar el temps i l’espai, fent que ningú es pugui quedar sense jugar, esperant sense fomentar la participació. En aquest cas, s’ha permès treballar i jugar a totes les activitats de manera més lliure i diversa, ja que la dinamització dels jocs era més fluida i afavoria una millor participació.

Finalment, aquests jocs promouen diversos valors com la cooperació, el respecte i la inclusió, entre d’altres, afavorint a un aprenentatge vivencial i actiu que es construeix a partir de les experiències significatives per a l’alumnat.